Jaume Llenas (Secxretari general de l’Aliança Evangèlica Espanyola)

Font: www.e-Mision.org

MADRID, 23-11-2004 (ACPress.net).
ProtestanteDigital va obrir una enquesta durant dues setmanes sobre el vot a Bush. La majoria dels enquestats s’ha mostrat en una postura clarament oposada a l’expressada pels evangèlics d’EEUU.

Dels que haguessin votat en les eleccions, el 52’6% es mostraria totalment contrari a Bush i només el 47’7% votaria en favor seu. Un 12% s’abstindrien, i un 5% no sabrien quina opció triar. 

Tot i així, si analitzem les postures clarament favorables o contraries a Bush, trobem que el 46’48% consideren a Bush un candidat nefast, i un 16% es mostra totalment convençut de l’elecció del texà.

VALORACIÓ DELS RESULTATS
Sens dubte dos factors que han influït entre els votants han sigut la guerra d’Irak (en la que els evangèlics espanyols es mostren clarament contraris), així com en l’actuació de Bush a favor de la pena de mort, que toca de ple als defensors dels valors morals. 

El director de Protestante Digital, Pedro Tarquis, va dir que “és molt probable que l’experiència del nacionalcatolicisme espanyol influeixi en que els protestants espanyols no vegin la moral com una simple qüestió d’imposicions legals”. Segons Tarquis, “el resultat estableix una clara diferència de valors i criteris dels evangèlics espanyols davant els americans, sense que, els factors estrictament religiosos, influeixin en aquesta decisió; la diferència es troba en els factors humans i ideològics”.

MADRID, 15-11-2004 (ElMundo/ACPress.net).
Mirant de reüll a França, l’Espanya secularitzada però amb ànima religiosa, vol aixecar un altar al laïcisme. Pals a la religió de sempre fins anomenar-la “casposa”, però amb una evident nostàlgia religiosa.

Aquesta mateixa setmana, totes les forces parlamentàries excepte el PP constituïren una plataforma per impulsar el laïcisme i fer front al “dogmatisme”. I mentrestant es copien els rituals de sempre en forma de sagraments laics. Són els rituals de pas que es secularitzen i escapen de l’àmbit religiós per a passar-se al civil.

Com diu el sociòleg de la religió, Juan González-Anleo, “els que no creuen en la religió necessiten l’olor del sagrat, el perfum del religiós. Una mica de litúrgia sense cura però amb alcalde, la nostàlgia del sacrament, l’olor a encens i a cera, i la ritualització dels grans moments que donen sentit a la vida”.

Potser per això, els sacraments civils són un fet, incipient però ja visible. Es tracte del sorgiment d’alguna cosa nova, o de simples focs mediàtics? Està perdent l’Església Catòlica el monopoli dels rituals? Sent una nostàlgia irrefrenable del religiós una societat cada vegada més secularitzada i sense ànima?

BATEIG
La cerimònia del primer bateig civil va tenir lloc en el saló de plenària de l’Ajuntament d’Igualada (Barcelona), presidida per l’alcalde. Els bateigs civils, una vella tradició republicana francesa, que són conseqüència de la separació Església-Estat que va succeir després de la Revolució de 1789. Se’ls nomena “bateig republicà” o “celebració de la imposició del nom”. A França, Anglaterra o Gales, es segueixen fent de forma religiosa.

PRIMERA COMUNIÓ
No tots els nens espanyols fan la Primera Comunió vestits de mariners o princeses. Segons la Conferència Episcopal, un 33% dels nens entre 7 i 10 anys, no rep aquest sacrament.

MATRIMONI
Fa anys que l’Església Catòlica va perdre el monopoli de la celebració de bodes, tot i que, la majoria de les núvies espanyoles segueix preferint casar-se “per l’Església”, ja que, “llueix més”.

RITUALS FÚNEBRES
Al crematori del cementiri de La Almudena, arriben els cotxes fúnebres cada mitja hora. Hi ha dues sales preparades per a rebre’ls amb dues persones: un cura i una hostessa. El sacerdot s’encarrega dels rituals catòlics i la hostessa, dels que no volen actes religiosos. Els evangèlics porten el seu propi pastor, com part de la vida comunitària. Però també hi ha serveis funeraris especialitzats. Com el de “ultimoadios.com”, que ofereix “una embarcació de 9 metres d’eslora i 3 metres de màniga per a llençar les cendres de l’estimat al mar, en un acte íntim i respectuós, sense sentir-se observat pels demés, i lluny de les mirades dels curiosos”. Per només 250 euros.

MADRID, 15-11-2004 (Colpisa/ACPress.net).
Els atemptats de l’11-M fan que augmenti la desconfiança dels espanyols cap a la població musulmana. Aquestes reticències es reflecteixen en un augment de les suspicàcies cap a l’Islam, i en una pujada de les opinions que perceben als musulmans com a persones violentes.

El Catedràtic de Dret Eclesiàstic de la Universitat Carlos III, Agustín Motilla, afirma que “l’Islam està sent concebut com un problema d’ordre públic”. Segons l’expert, els espanyols són tolerants amb els islàmics tot i que, a partir dels atemptats de l’11-M les actituds comencen a experimentar un canvi. Segons una enquesta realitzada per El Instituto Elcano, la religió musulmana era la que pitjor imatge tenia entre els ciutadans al juliol del 2004. El grup dels que es mostren a favor de l’expulsió dels marroquins ha crescut. Els que pensen que mai es casarien amb una persona que seguís el Corán han augmentat d’un 39% a un 52%.

MAJORIA MARROQUI
“També ha crescut el rebuig a l’immigració i a les opinions contra l’educació islàmica a l’escola pública”, destaca Motilla. “La major part dels immigrants són marroquins. Però l’Islam a Espanya està molt dividit” segons Montilla.  Que els islàmics espanyols evolucionin cap a postures radicals, com ha succeït amb algunes terceres generacions d’argelins i turcs a França i Alemania, dependrà en bona part, de les mesures de seguretat que utilitzin les autoritats espanyoles.

Font: COLPISA. Redacció: ACPress.net