|
L’editorial Círculo de Lectores reedita la Bíblia de l’Ós
MADRID, 12-12-2004 (ElUniversal/ACPress.net).
Al 1569 es va publicar la
Bíblia de l’Ós, la primera escrita en castellà traduïda per
Casidoro de Reina, la van anomenar així perquè era decorada
amb un gravat d’un ós a la portada.
L’editorial Círculo de Lectores &
Galaxia Gutenberg va publicar una nova edició d’aquella mateixa
Bíblia, però en aquesta ocasió amb dibuixos del Gènesi i l’Èxode.
Amb més de 200 il·lustracions i tres desplegables constitueixen
l’obra més important del pintor madrileny.
Per fer aquesta nova edició, Eduardo Arroyo
ha utilitzat tècniques com el guash, aquarel·la, llapis de
colors, carbó, col.lage i fotografia.
“El primer dubte que em va plantejar el
projecte va ser els materials que havia d’utilitzar per a
pintar els textos de la Bíblia i que el resultat tingués presència
i expressés alguna cosa” va explicar el pintor.
Arroyo, que es va definir com a “ateu
bel·ligerant”, va dir que les il·lustracions no són “grotesques
ni ridiculitzants” i que mai va usar “la caricatura, la crítica
o el menyspreu”.
Eduardo Arroyo va néixer a Madrid en plena
Guerra Civil. Als anys 60 va ser el principal inspirador de
la figuració narrativa, que proposava una continuïtat en l’art
de La Vanguardia. Els seus retrats de dictadors com Franco,
Hitler, Mussolini y Salazar es van presentar en la Bienal
de Venècia de 1963 i van provocar una protesta oficial de
la diplomàcia espanyola. Al 1973, encara sota dictadura franquista,
va ser expulsat d’Espanya. Al 1974, un any després de la mort
del dictador va tornar al país.
En el 1982 va rebre el Premi Nacional
d’Arts Plàstiques i va celebrar una exposició antològica a
la Biblioteca Nacional de Madrid i al Centre Jorges Pompidou
de París.
Font: El Universal Redacció:
ACPress.net
Es
reconeix el cementiri protestant de Santander com a patrimoni
cultural de Cantàbria
SANTANDER, 12-12-2004 (FEREDE/ACPress.net).
L’associació “Mortera Verde”
des de l’any 1996 està lluitant per aconseguir que el cementiri
protestant de Santander, situat en el terme de Cazoña, sigui
declarat patrimoni cultural de Cantàbria, finalment el Govern
Regional ha acceptat la proposta.
Sobre aquest assumpte tracta el llibre
“Prolegómenos del cementerio Protestante de Santander y su
evolución histórica”, escrit per Matilde Camus, membre de
la Real Acadèmia de Belles Arts de Valladolid. En aquest llibre
parla dels fets que van tenir lloc des de la sol·licitud del
terreny a l’Estat Espanyol al 1831, fins l’adquisició dels
terrenys al 1862 i les diferents etapes de construcció.
El primer enterrament es va dur a terme
a l’abril de 1964. Les diferents etapes de la construcció
als terrenys van ser possibles gràcies a les aportacions econòmiques
de creients britànics i alguns dignataris europeus, entre
ells, el Rei de Prússia. Es va crear un patronat de cònsuls
que van imprimir els estatuts (1894) amb les normes del cementiri.
La IERE (Església Espanyola Reformada
Episcopal) de la qual depèn el cementiri, la FEREDE (Federació
d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya) i l’Aliança
Evangèlica Espanyola han reconegut la gran labor realitzada
per “Mortera Verde” i els veïns de Cazoña per aconseguir l’objectiu.
Font: FEREDE Redacció: ACPress.net
|
