N o t í c i e s..P r o t e s t a n t s
Número 18 - 1 de abril, 2005
  E D I T O R I A L

NOTICIAS

Internacional
España
Sociedad
Ciudades
España @l día

NOTÍCIES

NEWS
From Spain
International
  HEMEROTECA
Especiales
Recortes de prensa
Números atrasados
Buscar

DOCUMENTOS
Históricos
Legales
Comunicados

DIRECTORIO

INTERACTIV@
Tu opinión
Cartas
Libro de visitas
Chat
Foros

Recomendar

Agregar a favoritos
Página de inicio
¿Quiénes somos?
Patrocinada por:
Alianza
Evangélica
Española
miembro de:
European
Evangelical
Alliance
World
Evangelical
Alliance
e-Voz català Espanya Internacional
 
Famós filòsof protestant “demostra” la realitat de Déu
A l’era científica, és encara possible creure en Déu i en el miracle de la resurrecció de Jesús? Pot una persona racional concebre a Déu com a totpoderós i benèvol malgrat els terribles patiments que desencadenen desastres com el maremoto d’Àsia? Des de la perspectiva del conegut filòsof Alvin Plantinga, les respostes són un “sí” en ambdós casos.
 
CATALUNYA
Trobada de líders de FIEIDE de Catalunya
e-Voz catalá
 
e-Voz: Quin és l'ofici de Déu? (Jaume Llenas)
ESPANYA
 
e-Misión descarrega prop de 30 Gigues durant el mes de març
INTERNACIONAL
Lenny Kravitz dona una guitarra al Brasil per la ‘Fam Zero’
Famós filòsof protestant “demostra” la realitat de Déu
C a t a l u n y a
Trobada de líders de FIEIDE de Catalunya

CASTELLDEFELS, 23-03-2005 (Fieide/ACPress.net).
El proper 16 d’abril tindrà lloc una trobada per a tots aquells que tinguin un ministeri de responsabilitat a les esglésies de la FIEIDE de Catalunya.
 
El tema que es tractarà és “Com reconèixer i potenciar a nous líders?”, a càrrec de Francisco Portillo, secretari general de la Federació d’Esglésies Evangèliques Independents d’Espanya.
 
Lloc: IBSTE, Castelldefels (Barcelona). Dia 16 d’abril a les 10.30 hores.
 
Font: FIEIDE. Redacció: ACPress.net
e-Voz catalá
 
 
Quin és l'ofici de Déu? http://www.e-Mision.org/actual/audio/noticies050123.mp3

Jaume Llenas, Secretari general de l’Aliança Evangèlica Espanyola (AEE)


Font: www.e-Mision.org


E s p a n y a
 
 
e-Misión descarrega prop de 30 Gigues durant el mes de març
 
MADRID, 23-03-2005 (eM/ACPress.net).
La pàgina web d’eMision.net (àudio i vídeo de contingut cristià per Internet) ha arribat a les 20.000 visites durant el mes de març, i ha transferit prop de 30 Gigues d’arxius d’àudio i vídeo.
 
El contingut ve renovat cada setmana amb noves entrevistes, música, tertúlies, col·loquis, reflexions, i conferències de temes d’actualitat o interès (www.e-mision.org).  
 
Aquestes xifres suposen un impacte cada vegada més gran tant en la societat de creients com de no creients en aquest projecte de comunicació de l’Aliança Evangèlica Espanyola que es coneix com Red IMIR (Red evangèlica d’institucions, mèdia, imatge i recursos); i que ve recolzada per Alternativa 2000, Asamblea Cristiana, Consello Evanxélico Galego, Editorial CLIE, Grupos Bíblicos Universitarios (GBU), Iglesias de Cristo, Instituto Bíblico y Seminario Teológico de España (IBSTE), Visual 777, H.D. Arquitectura, Imvisual Design, y Alojamiweb.
 
La revista Protestantedigital per la seva banda, també en aquest mes de març s’apropa a les 40.000 visites i unes 140.000 pàgines visitades.
 
Finalment, l’Agència de comunicació protestant, ACPress (tercer braç de Red IMIR) compte ja amb 10.400 subscripcions als diferents butlletins, que arriben a tots els continents (castellà, català i anglès) amb el que són varis milions de persones les que estan connectades a la informació que s’envia. 
 

Font: E-MISION. Redacció: ACPress.net

I n t e r n a c i o n a l
 
Lenny Kravitz dona una guitarra al Brasil per la ‘Fam Zero’
 
NOVA YORK, 23-03-2005 (AFP/ACPress.net).
El cantant nord americà, Lenny Kravitz, va donar una de les seves guitarres elèctriques per contribuir amb el programa ‘Fam Zero’ del president brasiler, Lula da Silva.
 
Vestit de negre i amb ulleres de sol, el cantant i guitarrista –que recentment va proclamar la seva fe en Jesús- va visitar a Lula a la residència presidencial de la Granja del Torto, pròxima al casc urbà de Brasília.
 
Kravitz va donar al mandatari brasiler una guitarra Epiphoni model Flying, autografiada, rebent a canvi, una samarreta estampada amb un símbol del programa ‘Fam Zero’, bandera de les accions socials de la seva gestió. 
 
La guitarra serà subastada per un valor de 5.000 reals (uns 2.000 euros), diner que serà usat en la construcció de cisternes de recol·lecció d’aigua en la regió semiàrida al nord-est del país.
 
Font: AFP. Redacció: ACPress.net
 
Famós filòsof protestant “demostra” la realitat de Déu

SOUTH BEND, Indiana, 16-03-2005 (AP/ACPress.net).
A l’era científica, és encara possible creure en Déu i en el miracle de la resurrecció de Jesús? Pot una persona racional concebre a Déu com a totpoderós i benèvol malgrat els terribles patiments que desencadenen desastres com el maremoto d’Àsia? Des de la perspectiva del conegut filòsof Alvin Plantinga, les respostes són un “sí” en ambdós casos.
 
El professor protestant de la Universitat de Notre Dame aplica la filosofia analítica moderna a les eternes qüestions sobre Déu i l’univers. Encara que és poc conegut fora de la seva especialitat, un article en la revista Christianity Today el qualifica de “no solament el millor filòsof cristià d’aquest temps, sinó també el filòsof més important de qualsevol altra tendència”.
 
Fins i tot els seus opositors ateus reconeixen la seva importància. William Rowe, de la Universitat Purdue, i Michael Tooley, de la Universitat de Colorado, el consideren entre els dos o tres principals defensors de la creença tradicional.
 
Podria semblar extrany, però la filosofia moderna es qüestiona coses com les següents: que existeix una altra gent amb pensaments i sentiments com els nostres; que els objectes materials que observem són reals; que el món va existir fa més de cinc minuts; que el futur semblarà el passat o que podem confiar en la nostra ment.
 
Plantinga defensa que el sentit comú i la ciència saben que aquestes coses són certes, i que en el procés de convenciment usen simpatia personal, memòria, percepció i institució. Aplicant aquesta mateixa idea a fórmules complexes, afirma que la creença en Déu és igualment raonable.
 
DÉU, FILOSOFIA I CIÈNCIA
El filòsof va desenvolupar el tema de Déu i la ciència fa alguns mesos en les universitats de Pequín i Cambridge, i continua la sèrie amb dissertacions a Escòcia a partir del 12 d’abril. “Segons veig, no hi ha cap resultat científic que sigui incompatible amb els miracles”, diu. Les lleis científiques afirmen “la manera en que Déu tracta ordinàriament el que ha creat. Això no vol dir que sempre s’hagi de tractar de la mateixa manera”.
 
Especialment a partir de l’era de la mecànica quàntica, la ciència “no descarta que algú ressusciti o converteixi l’aigua en vi”, agrega. “Aquestes coses són molt improbables però possibles, encara que, evidentment nosaltres ja ho sabíem. A més, la realitat és que successos altament improbables succeeixen contínuament”, argumenta.
 
Plantinga ha refutat moltes afirmacions de l’ateisme. Unes de les quals, des de la filosofia no tenen resposta és el perenne problema del mal: Com pot haver un Déu totpoderós i benèvol si permet el patiment? El filòsof respon que això també planteja un problema a l’ateisme, ja que dificulta comprendre com pot existir el mal si el cosmos no té una estructura moral que estableixi el principi del bé. I afegeix que, lògicament, un Déu bo podria haver creat el món sense patiment només si a la vegada hagués negat l’exercici de la llibertat.
 
LA SEVA CONVERSIÓ
Aquest filòsof protestant ensenya actualment en Notre Dame, la facultat de filosofia més gran d’Estats Units. Amb les seves barbes i els seus 72 anys dedica quasi una hora diària d’exercici i segueix en forma per practicar la seva activitat preferida, l’escalada de muntanya.
 
En el 1951, Plantinga era un estudiant de Harvard rodejat d’escèptics quan una tarda va experimentar “una persuasió i convicció de que Jesús era realment allà”. Poc temps després va passar al Calving College de Michigan, afiliat a la seva denominació, l’Església Cristiana Reformada. Després va cursar estudis avançats a Michigan i Yale, i va ensenyar a Calvin abans de passar a Notre Dame al 1982.
 
En els seus dies “tots predicaven i donaven raons molt assenyades per explicar que el cristianisme estava morint-se”. “El cristianisme no tenia cap futur en l’àmbit acadèmic”, va dir, recordant el que ell mateix sentia en aquella època.
 
Però ara, “en filosofia, al menys, el cristianisme està molt millor que fa 40 o 50 anys, i això és probablement cert en l’ambient acadèmic en general” va comentar. En el 1978, juntament amb cinc col·legues va fundar la Societat de Filòsofs Cristians. Avui és un subgrup de 1.100 membres de l’Associació Filosòfica Americana que publica una respectada publicació trimestral. Encara que, modestament, evita mencionar la seva pròpia influència en la preparació dels joves pensadors cristians el seu paper ha sigut decisiu.
 

Font: AP. Redacció: ACPress.net

TF. 91 747 14 89; Fax. 91 747 59 24, Aptat. 59198. 28080 Madrid; Correu-e: noticies@ACPress.net; web: www.ACPress.net

ACPress està integrada dins l’Aliança Evangèlica Espanyola (la AEE pertany a les Aliances evangèliques europea i mundial –EEA i WEA, respectivament).

ACPress conta amb el recolzament d’altres entitats associades: Alternativa 2000, Assamblea Cristiana, Consello Evanxélico Galego, Editorial CLIE, Grups Bíblics Universitaris (GBU), Esglesies de Crist, Institut Bíblic i Seminari Teològic d’Espanya (IBSTE), H.D.Arquitectura, Imvisual Design, Alojamiweb.com…

Les notícies d’ACPress poden ser reproduïdes, sempre que es senyali la seva procedència (ACPress.net)

Per a subscriure’s escriure un email a: subscriure@NoticiesProtestants.com
Per donar-se de baixa enviar un email a: baixa@NoticiesProtestants.com
 
 
EDITORIAL
mARTEs
JOSÉ DE SEGOVIA
De par en par
JUAN SIMARRO
Orbayu
MANUEL LEÓN
Letra pequeña
MANUEL LÓPEZ
dLirios
Luis Marián
La voz
CESAR VIDAL
Claves
WENCESLAO CALVO
Íntimo
YOLANDA TAMAYO

Enfoque
Juan A. Monroy

. PUBLICIDAD

© 2004 Protestante Digital, España.
Las opiniones vertidas por nuestros colaboradores se realizan a nivel personal, pudiendo coincidir o no con la postura de la dirección.
Colabora: